Molts “clics”

Una nueva cámara ultrarrápida fotografía sucesos microscópicos. Ha sido creada por la Universidad de California (EE UU) y logra capturar seis millones de imágenes en un segundo. (GEO)
Sorprenent, no? Una càmera amb una gran sensibilitat i resolució, que no necessita cap il·luminació especial ni emet sorolls o s’escalfa. Per tant, s’ha considerat la càmera més precisa i ràpida que s’ha creat fins ara. Havent estat desenvolupada utilitzant una tecnologia que permet amplificar les instantànies píxel a píxel, aquesta càmera serà usada en l’àmbit de la investigació mèdica i biològica: estudiar l’interior de les cèl·lules, fer el seguiment d’una cirurgia, detectar cèl·lules cancerígenes en mostres de sang o observar amb precisió l’activitat de les neurones. Us adjunto a continuació un vídeo, al qual he arribat a través de la pàgina de la notícia, que mostra com funciona la càmera més ràpida del món.

En marxa!

Aquest proper dilluns dia 6 de juliol la Universitat de Girona posarà en marxa el 2n Jove Campus de Recerca. Amb la intenció d’aconseguir un apropament entre l’ensenyament secundari i el món universitari, en aquest campus hi participen alumnes des de 4t d’ESO fins a 2n de batxillerat. Una bona oportunitat per agafar idees pel treball de recerca, endinsar-se en un laboratori, compartir estones amb científics i científiques o introduir-se en temes relacionats amb camps com el de l’escriptura o el periodisme, a través de xerrades i tallers molt variats que podreu descobrir consultant el programa. Com a activitat destacada cal donar a conèixer l’existència d’un bloc que anirà informant sobre com evolucionen les jornades, un bloc on pot participar tot aquell que formi part del campus o estigui interessat amb el que s’hi fa. Endavant amb la recerca, doncs!

Avió solar

Capaç de volar dia i de nit sense combustible fòssil, sense contaminar i només amb energia solar. Essent el primer prototip d’avió amb aquestes caracterísitiques, aquest ha estat presentat per Bertrand Piccard, el seu principal impulsor.
L’avió fa 63′4 metres de llarg, pesa 1600 quilos, està previst que es desplaci a 70km/h i està fabricat a base de fibra de carboni, convertint-lo en un avió molt lleuger.
Hi haurà 12.000 cèlul·les solars a les ales que alimentaran d’energia quatre motors elèctrics amb una potència màxima de 10 cavalls cadascun. Aquestes cèl·lules també carregaran durant el dia les bateries per poder volar durant la nit. Un avenç important tenint en compte que els avions són actualment una de les fonts que més contaminen l’atmosfera. D’aquesta manera es faria ús d’una energia renovable i es disminuiria la despesa energètica. Un pas endavant per combatre l’escalfament global del qual tant es parla.

Planetes que s’engreixen

Quan s’acosta l’estiu, molts comencen a buscar mètodes o dietes per estar en forma. Doncs la revista Muy interesante dóna a conèixer que als planetes també els pot costar mantenir la línia.

“Algunos planetas pueden aumentar su tamaño hasta un 30%. Los astrónomos aún no han encontrado una explicación a este fenómeno de “gordura” planetaria transitoria, aunque postulan que podría guardar relación con el calentamiento y enfriamiento de los gases.”

Donat que el gas fred ocupa menys volum que el calent, fins ara es creia que els planetes calents s’encongien a mesura que perdien calor. Ara, s’ha descobert que el volum dels d’aquests cossos varia més del previst. “Ibgui ha llegado a la conclusión de que cuando estos planetas giran alrededor de su estrella dibujando una órbita elíptica, se producen “mareas de calor” que calientan el interior del planeta y contrarrestan el proceso de enfriamiento. Como consecuencia, el planeta se dilata aumentando su tamaño más de un 30%, en un proceso que puede durar miles de millones de años. Si la órbita del planeta cambia y se hace más circular, el gas vuelve a enfriarse y el planeta adelgaza de nuevo.”

És ben curiós que els planetes puguin variar tant el seu volum. De fet, segur que queda molt per descobrir en el camp dels fenòmens físics i químics que es desenvolupen a l’espai.

ICIQ

Una notícia de recerca al Telenotícies de TV3. Costa que els mitjans de comunicació donin a conèixer el treball que dia a dia realitzen els científics, però avui ens han fet saber que l’Institut Català d’Investigacions Químiques ha inaugurat 12 laboratoris a Tarragona. Optimitzar els processos químics amb l’objectiu de fer-los més sostenibles, treballar amb el concepte de química verda i buscar alternatives als combustibles fòssils són pilars amb què es basa aquest institut segons la notícia.
Un clar exemple que va en contra de la visió que sovint es té de la química, vist com allò perjudicial i perillòs. La química, i la recerca científica en general, ens ajuda a descobrir i millorar aspectes que poden ser molt útils per la vida quotidiana. I els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’ajudar a trasmetre aquesta visió de la ciència.

Birret químic

La química en un títol i un birret com a símbol. Avui, una entrada que representa la fi d’una etapa i anuncia l’inici de nous projectes i idees. Tot i els nous camins, el bloc seguirà amb la seva tendència, intentant plasmar com de útil i propera és la ciència!

112

Què significa 112? No són els dies que falten per algun aconteixement, ni el nombre de persones que van assistir en algun acte. El més pesat, recent reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i sense nom. A la posició 112… s’ha reconegut un nou element a la taula periòdica!
Proposat el 1996 pel professor Hofmann, aquest element és 227 vegades més pesat que l’hidrogen i ha estat descobert per científics alemanys, finlandesos, rusos i eslovacs. L’han obtingut, amb l’ajuda d’un accelerador de partícules, un equip de 21 científics coordinats per l’alemany Sigurd Hofmann, del Centre d’Investigacions Sobre els Ions Pesats (GIS), fent col·lisionar àtoms de zinc i de plom.
Després de la seva oficial incorporació, caldrà pensar un nom per aquest element, ara conegut com Uub. Benvingut a la taula periòdica!

El dia del medi ambient

Ahir, dia 5 de juny, es celebrava la proclamació per part de les Nacions Unides del Dia Mundial del Medi Ambient. Fa temps que es sent a parlar del canvi climàtic, i les opinions i perspectives són d’allò més variades. És un procés natural o té causes antropogèniques? És perjudicial? És important que es facin campanyes per afavorir la conscienciació social, per fer veure el valor del medi que ens envolta i la possibilitat de fer la nostra petita contribució per conservar-lo. L’enllaç que trobareu en aquesta entrada us dirigirà a la pàgina del Dia Mundial del Medi Ambient 2009, on hi podreu trobar vídeos, informació diversa, consells i fotografies.

Dibuixos i acudits

Una entrada del bloc entretinguda per passar una bona estona. Us presentaré un parell de pàgines que crec que són realment interessants i curioses. En primer lloc, anomenar The Scientific Cartoonist, una pàgina on hi podreu trobar dibuixos divertits sobre l’àmbit científic, com el que us adjunto. Per altra part, a través d’aquesta pàgina, he pogut arribar a NeoFronteras, un lloc on hi podreu llegir notícies de ciència i tecnologia. La veritat és que aquestes troballes m’han sorprès positivament i us animo a descobrir-les.

Nanoalimentació

Gràcies al bloc Nanotecnología he pogut llegir un article sobre nanopartícules a l’alimentació. En aquest es diu que la definició oficial de nanoaliment és aquell aliment que s’ha cultivat, produït, processat o empaquetat utilitzant o bé nanopartícules o bé tècniques o eines nanotecnològiques.
Millorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
Moltes empreses estan treballant amb la nanotecnologia. Actualment es troben al mercat entre 150-600 nanoaliments i entre 400-500 aplicacions de nanoaliments als envasos. Com a inconvenient, el fet que les nanopartícules s’ha comprovat que poden passar la paret intestinal.
El món del nano té molt camp per córrer i sembla ser la gran revelació del futur. Actualment els materials nanoestructurats ja són utiltzats en camps com la fabricació de pneumàtics d’alt rendiment, teles amb propietats antitaques, cosmètics, productes farmacèutics o nous materials d’ús electrònic o aeronàutic. Ara per ara, el disseny i la manipulació de materials a escala molecular que implica la nanotecnologia fan que aquesta costi de ser acceptada.