La grip A és un tema actual i això fa que apareixi constantment als medis de comunicació. Hi ha qui busca solucions i prevencions, i aquesta entrada del bloc ho demostra. Una empresa japonesa ha tret al mercat la que sembla ser una opció eficaç per evitar la grip A: vestir-se amb teixits que contenen diòxid de titani, una substància química que reacciona amb la llum solar i elimina un alt percentatge de microorganismes.
“‘Esperamos vender unos 50.000 trajes de ahora hasta finales de marzo’, ha explicado un miembro de la compañía que ha ideado esta prenda, Haruyama Trading, con sede en la provincia Okayama (oeste de Japón).”
Segons l’empresa creadora, per eliminar el 50% dels virus és necessari estar exposat tres hores a la llum del sol. A més, no només es pot anar protegit de la grip A, sinó que l’empresa proporciona al consumidor l’opció d’escollir-se el model que més li agradi: aquesta roba està pensada per la temporada tardor-hivern 2009-2010 i disponible en quatre colors (tres gammes de gris i una de blau marí). Això sí, de moment només es distribuïrà a Japó, a unes 272 botigues i a un preu d’uns 400 euros.
La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) organitza el dia 6 de novembre, a partir de 2/4 de 10 del matí i fins a 1/4 de 2 de la tarda, les I Jornades de comunicació 2.0. Com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una Càtedra amb objectius que giren entorn dels conceptes 2.0, tota la informació referent a aquest acte es pot trobar al bloc de les Jornades (durant les quals s’hi farà, també, la presentació oficial de la C4D). Aquestes es desenvoluparan a la Sala Auditori 3 de l’edifici Giroemprè, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. S’hi faran un conjunt de ponències curtes, on parlaran diferents persones relacionades amb la comunicació, seguidament hi haurà un coffee networking i una taula rodona sota el títol de Comunicació Científica per a la Generació 2.0 .
Les ponències curtes seran a càrrec de:
Francesc Balaguer (blocdeblocs.net), Trina Millan (trinamilan.cat), Enric Serra (elpunt.cat) i Miquel Bisbe (eram.cat).
Assitents a la Taula Rodona moderada per Miquel Duran (edunomia.net):
Mercè Piqueras (ACCC), Marcel Coderch (FECyT), Victòria Salvadó (Degana Facultat Ciències UdG), Jordi Port (diaridegirona.cat) i David Segarra (Recerca en Acció).
Segur que ara que sabeu de l’existència d’aquestes jornades i teniu una idea del que s’hi farà voleu tenir-ne el programa, que us adjunto a l’enllaç. A més, si per alguna raó no hi podeu assitir, la Càtedra us facilita també una solució: seguir l’acte a través d’un canal en directe.
En una societat plena de nous conceptes lligats a la xarxa i on paraules com comunicació 2.0 són molt esmentades, aquestes jornades pretenen apropar aquestes noves idees als assistents. Us animeu a endinsar-vos encara més al món 2.0? Doncs no us les perdeu!
Els blocs Microsiervos i Pepquímic m’han fet conèixer una aplicació que cal visitar, així com també la pàgina a on es troba. Es tracta de l’aplicació Cell Size and Scale, de la pàgina learn.genetics del departament de genètica de la Universitat de Utah.
Amb aquesta fantàstica aplicació podreu fer un viatge a través d’objectes i mesures, des d’un gra de cafè (12×8 mm) fins a un àtom de carboni (140 pm). Pels curiosos, a sota s’hi pot trobar com fer el canvi d’unes unitats a unes altres i poder, així, fer-se una idea de quant mesura una cèl·lula de la pell, un mitocondri o un gra de sal, per exemple. La pàgina dóna molt de sí, ja que presenta altres opcions interesants. Permet contruir l’estructura de l’ADN, explica com extreure ADN de qualsevol cosa vivent o dóna l’opció d’aprendre i practicar la transcripció d’una seqüència d’ADN i traduir-la a una proteïna. Una pàgina de divulgació per tenir en compte.
Avui el bloc El Kid científic és bloc del dia al 3cat24. Fa un temps va ser-ho el meu altre bloc, el ReAcCIONa. Gràcies als que tiren endavant la iniciativa, per donar a conèixer aquest d’altres blocs de temàtiques diverses i endinsar als curiosos al món blocaire. Seguirem treballant per tirar-los endavant i fer arribar la ciència als lectors i lectores!
The elements song és una cançó que molt possiblement hàgiu sentit alguna vegada. El vídeo que us adjunto té la característica afegida que relaciona cada element amb una imatge, i això fa que no només s’aprenguin alguns elements de la taula periòdica sinó que hom es pot fer la idea de l’aspecte d’aquests.
Per altra part,xpmath és un lloc molt complet de jocs, vídeos i recursos matemàtics que el visitant pot descarregar-se o provar a través de la pàgina. Hi trobareu també la possibilitat de col·laborar en un fòrum i l’opció d’usar-la per als més petits. Si el que es vol és passar una bona estona us presento una pàgina d’entreteniments que us farà pensar: BrainBashers. Sudokus, jocs, il·lusions òptiques… Aquestes i moltes altres opcions faran que us endinseu al món de la màgia, les curiositats i les matemàtiques. Tant es poden utilitzar per distreure’s com per aprendre conceptes a l’aula d’una manera original i dinàmica.
Si us pregunto quant pesa el nombre pi segurament us quedareu sorpresos perquè la qüestió sembla que no té una resposta lògica. Doncs a continuació us adjunto un vídeo on podreu veure que es pot obtenir el valor del nombre pi en grams (amb 4 decimals).
Després d’aquesta curiositat us dono a conèixer la pàgina Wired science on, sota el títol de l’entrada Best Science Visualization Videos of 2009, hi trobareu un conjunt de vídeos científics que es caracteritzen per mostrar com de visuals i descriptives poden ser les dades obtingudes en una investigació.
ClassTools és una pàgina on hom pot crear els seus propis jocs educatius. Per fer-ho, es pot usar un vídeo que informa sobre els passos a seguir. Si es diposa d’uns quants conceptes que es vulguin tractar tot jugant, només cal introduir-los seguint les instruccions, els diferents formats de joc i les opcions que ofereix la pàgina. Pot ser de gran utilitat perquè es pot adaptar a diferents nivells i temes segons les necessitats. També es té la possibilitat d’aprendre amb els jocs d’exemple ja creats, els quals estan classificats per branques del coneixement. Així, per exemple, existeixen els de matemàtiques, biologia, física o química.
Per altra part, Manga High ofereix jocs de matemàtiques com Prodigi. En aquest tindreu la possibilitat de triar nivell de dificultat i passar una estona disfrutant amb els nombres.
Si us interessa més un diccionari d’explicacions i conceptes matemàtics, eGlossary de McGraw Hill pot servir-vos. Heu d’indicar el nivell que voleu i podeu utilitzar-lo en diversos idiomes, entre ells el castellà.
Una entrada del bloc Microsiervos m’ha fet una conèixer dues coses. La primera saber què passa quan connectem dos globus, un més inflat que l’altre. L’aire del més inflat es desplaça cap a l’altre o és al revés? En aquest vídeo podeu descobrir-ho vosaltres mateixos.
Ja ho heu vist, l’aire del menys inflat es transfereix a l’altre. Sorprenent, veritat? Aquest és un vídeo d’Educational innovations, una pàgina que recull objectes, idees i complements científics per fer servir a classe. L’explicació física que podem llegir a Microsiervos es basa en el fet que la pressió del globus gran és menor que la del globus petit. Quan es connecten l’aire passa d’on hi ha més pressió a on n’hi ha menys. Per altra part, la goma del globus petit està més curvada i, per tant, genera més tensió per comprimir l’aire. En aquest enllaç podeu trobar-hi més informació.
Mirant el vídeo es pot llegir el nom de Hooked on science. És realment interessant conèixer la seva pàgina, ja que hi ha molts experiments pensats per poder fer amb alumnes i una gran varietat de vídeos i opcions per ensenyar i aprendre ciència de manera divertida i entretinguda.
Un bloc de divulgació científica com és aquest no podia deixar passar els premis Nobels de ciència sense esmentar-ne els guanyadors i les seves investigacions.
Aquest any 2009 el premi Nobel de química ha estat per Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz, d’Estats Units, i la israeliana Ada Yonath. La raó ha estat premiar les seves investigacions sobre la manera com es produeixen les proteïnes a les cèl·lules a partir dels gens. Aquests tres guanyadors van estudiar l’estructura i les funcions dels ribosomes, els mecanismes complexes que transformen la informació genètica en proteïnes. Aquests nous descobriments permetran avançar en el desenvolupament de noves generacions d’antibiòtics.
Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).
I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.
Genciencia i Edunomia m’han fet conèixer una taula periòdica original. Segur que heu utilitzat molts cops la típica taula que va ser realitzada per primera vegada per Dmitri Mendeleyev el 1869. Aquesta taula mostra els elements seguint un ordre determinat, el qual està relacionat amb les propietats d’aquests. Existeixen molts tipus de taules periòdiques, fins i tot algunes que tenen poc a veure amb la química. La de la imatge, de l’investigador de Microsoft Mohd Abubakr, proposa un nou ordre que té en compte el tamany relatiu dels àtoms. Ordenats de forma circular, els elements estan situats més lluny del centre a mesura que el tamany dels seus àtoms augmenta. Conserva la classificació de grups i períodes de la taula de Mendeleyev, i els lantànids i actínids segueixen situats fora del diagrama principal.
La taula canvia i canviarà a mesura que es vagin descobrint nous elements, i amb una mica d’imaginació es poden construir taules ben originals! Segur que t’has adonat que amb aquesta és possible que et sigui necessari donar voltes al paper.
Publicat per Laia 
Publicat per Laia 
Publicat per Laia 
