Juny 24, 2009
Quan s’acosta l’estiu, molts comencen a buscar mètodes o dietes per estar en forma. Doncs la revista Muy interesante dóna a conèixer que als planetes també els pot costar mantenir la línia.
“Algunos planetas pueden aumentar su tamaño hasta un 30%. Los astrónomos aún no han encontrado una explicación a este fenómeno de “gordura” planetaria transitoria, aunque postulan que podría guardar relación con el calentamiento y enfriamiento de los gases.”
Donat que el gas fred ocupa menys volum que el calent, fins ara es creia que els planetes calents s’encongien a mesura que perdien calor. Ara, s’ha descobert que el volum dels d’aquests cossos varia més del previst. “Ibgui ha llegado a la conclusión de que cuando estos planetas giran alrededor de su estrella dibujando una órbita elíptica, se producen “mareas de calor” que calientan el interior del planeta y contrarrestan el proceso de enfriamiento. Como consecuencia, el planeta se dilata aumentando su tamaño más de un 30%, en un proceso que puede durar miles de millones de años. Si la órbita del planeta cambia y se hace más circular, el gas vuelve a enfriarse y el planeta adelgaza de nuevo.”
És ben curiós que els planetes puguin variar tant el seu volum. De fet, segur que queda molt per descobrir en el camp dels fenòmens físics i químics que es desenvolupen a l’espai.
2 Comentaris |
Curiositats |
Enllaç permanent
Publicat per Laia
Juny 14, 2009
Què significa 112? No són els dies que falten per algun aconteixement, ni el nombre de persones que van assistir en algun acte. El més pesat, recent reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i sense nom. A la posició 112… s’ha reconegut un nou element a la taula periòdica!
Proposat el 1996 pel professor Hofmann, aquest element és 227 vegades més pesat que l’hidrogen i ha estat descobert per científics alemanys, finlandesos, rusos i eslovacs. L’han obtingut, amb l’ajuda d’un accelerador de partícules, un equip de 21 científics coordinats per l’alemany Sigurd Hofmann, del Centre d’Investigacions Sobre els Ions Pesats (GIS), fent col·lisionar àtoms de zinc i de plom.
Després de la seva oficial incorporació, caldrà pensar un nom per aquest element, ara conegut com Uub. Benvingut a la taula periòdica!
2 Comentaris |
Curiositats |
Enllaç permanent
Publicat per Laia
Maig 22, 2009
Gràcies al bloc Nanotecnología he pogut llegir un article sobre nanopartícules a l’alimentació. En aquest es diu que la definició oficial de nanoaliment és aquell aliment que s’ha cultivat, produït, processat o empaquetat utilitzant o bé nanopartícules o bé tècniques o eines nanotecnològiques.
Millorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
Moltes empreses estan treballant amb la nanotecnologia. Actualment es troben al mercat entre 150-600 nanoaliments i entre 400-500 aplicacions de nanoaliments als envasos. Com a inconvenient, el fet que les nanopartícules s’ha comprovat que poden passar la paret intestinal.
El món del nano té molt camp per córrer i sembla ser la gran revelació del futur. Actualment els materials nanoestructurats ja són utiltzats en camps com la fabricació de pneumàtics d’alt rendiment, teles amb propietats antitaques, cosmètics, productes farmacèutics o nous materials d’ús electrònic o aeronàutic. Ara per ara, el disseny i la manipulació de materials a escala molecular que implica la nanotecnologia fan que aquesta costi de ser acceptada.
Deixa un Comentari » |
Curiositats, Pàgines web |
Enllaç permanent
Publicat per Laia