Elements simpàtics

Les propietats dels elements de la taula periòdica es poden conèixer també d’una manera divertida, i aquest vídeo que es mostra a continuació n’és un exemple (gràcies Pep).

Segur que després de veure’l teniu una idea sobre a qui es pot apropar i a qui no l’oxigen. I és que d’una manera gràfica és més fàcil entendre i aprendre els conceptes!

Ciència popular i experiments casolans

Una entrada amb un bloc i algun experiment per cridar l’atenció dels curiosos. En primer lloc presentar-vos el bloc que, sota el nom de Ciencia Popular, informa sobre notícies de ciència i tecnologia, nous descobriments científics o experiments casolans. Aquest és un bloc molt complet que pot visitar-se amb la intenció de conèixer curiositats científiques que es troben englobades a categories com la d’ecologia, tecnologia, astronomia o biologia, o bé d’aprendre petits trucs sobre el que ens envolta.
Parlant d’experiments, segur que alguna vegada us hagués agradat saber-ne algun de senzill per poder fer durant alguna trobada. Doncs us deixo amb un vídeo que n’ensenya alguns de fàcils i ben sorprenents (gràcies Miquel):

Lluna i companyia

Aquesta nit podrem veure la lluna més gran de l’any (Microsiervos). Atès que l’òrbita de la lluna al voltant de la Terra és el·líptica, aquestes dues no sempre estan a una mateixa distància l’una de l’altra.
Direm que la luna està en el seu apogeu si es troba en el punt més llunyà de la seva òrbita, i en el seu perigeu quan està en el punt més pròxim (amb una diferència mitjana entre ambdós d’uns 50000km).

Però l’òrbita de la lluna no és sempre la mateixa, ja que l’atracció del sol la modifica lleugerament.

“Es precisamente en esta época del año, cuando la Tierra está próxima a su perihelio, que es el punto de su órbita en el que está más cerca del Sol, cuando más se notan los efectos de este sobre la órbita de la Luna, y en concreto esta noche se produce el perigeo más próximo, en el que la Luna es un 14 por ciento más ancha y un 30 por ciento más brillante que en otras lunas llenas menos cercanas del año“.

A part de veure una lluna més gran del que estem acostumats, aquesta nit estarà acompanyada per Mart, que aquests dies es veu més gran que qualsevol altre entre els anys 2008 i 2014. Una ocasió com poques per poder gaudir d’un paisatge nocturn poc habitual.

Tenir memòria de peix

Qui no ha sentit alguna vegada a dir que els peixos tenen poca memòria o que aquesta els dura uns 3 segons? Una entrada de BBCMundo dóna a conèixer que un estudi desenvolupat per un equip d’investigadors australians ha servit per veure que els peixos no només poden recordar els seus depredadors durant almenys un any sinó que també tenen una capacitat d’aprenentatge excel·lent.
Els peixos prefereixen la companyia d’altres peixos que els són familiars, ja que poden llegir els seu comportament més fàcilment, i navegar en grup els aporta beneficis pel que fa a la protecció vers els depredadors i a la recerca d’aliments.
Warburton i el seu equip van estudiar els peixos en el seu entorn natural, analitzant la seva relació amb les característiques pròpies del seu hàbitat i traslladant, després, alguns exemplars a una sèrie de tancs de laboratori.
L’origen de la tan coneguda creença sobre la poca memòria dels peixos no és del tot clar, però sembla ser que l’habilitat d’aquests éssers vius per recordar i aprendre és complexa. Així doncs, serà qüestió d’anar canviant la idea que es sol tenir sobre la seva capacitat de poder memoritzar.

Una ciència activa

Active Science és una pàgina que ofereix un conjunt de 15 opcions en forma d’explicacions o jocs de diferents temes de ciència. Hi ha activitats pensades per nivells bàsics i per nivells una mica més elevats.
Podem destacar el joc de la taula periòdica, on s’han de col·locar els diferents elements al lloc corresponent segons una sèrie de pistes (es pot triar la dificultat) o les explicacions sobre els enzims. Tots, però, estan presentats d’una manera dinàmica i entretinguda. A més, no tot acaba amb el joc, ja que et pots trobar amb l’opció de poder-te baixar algun arxiu com ara el pòster dels materials o la taula periòdica.
A la pàgina també es van trobant consells i informació de les activitats per als professors que vulguin saber per què serveixen o poden ser útils aquestes. Així doncs, Active Science pot servir a alumnes i professors, per aprendre o per complementar allò ensenyat.

Només amb dos qubits

Només han fet falta dos qubits per determinar el comportament d’una molècula d’hidrogen. Tendencias21 dóna a conèixer la novetat a una de les seves entrades. Destaco una frase que es pot llegir al seu inici: “La computación cuántica, especialmente útil para el estudio de los procesos químicos”.

Un equip de físics especialitzats en física quàntica de la Universtat de Queensland, a Australia, ha aconseguit calcular els diferents nivells d’energia d’una molècula d’hidrogen utilizant un sistema computacional format únicament per dos qubits. Un primer pas cap a la utilització d’un ordinador quàntic per predir com es produiria una reacció química.

“En 2005, un científico de la Universidad de Harvard llamado Alán Aspuru-Guzik desarrolló un algoritmo destinado a realizar cálculos sobre procesos químicos, en un ordenador cuántico.

Ahora, lo que han hecho el propio Aspuru-Guzik, otro científico llamado Andrew White, de la Universidad australiana de Queensland, y sus colaboradores, ha sido aplicar este algoritmo a un sistema de computación cuántica formado por dos qubits.”

Un pas endavant per estudiar el dinamisme de les molècules més complexes, usant menys temps i energia que els ordinadors clàssics. Els científics han aconseguit definir els nivels d’energia de la molècula d’hidrogen, el que requereix calcular la distància entre dos àtoms i l’efecte de diferents graus d’excitació d’aquests. Els resultats han estat sorprenents.

“Los expertos creen que la computación cuántica abrirá en el futuro increíbles posibilidades al procesamiento de datos, y que llegará a revolucionar el mundo de la información.”

De totes formes i colors

Només cal una mica d’imaginació i originalitat per crear una taula periòdica que cridi l’atenció. Microsiervos ha publicat una entrada on dóna a conèixer una pàgina que recopila un munt de dissenys diferents per a la taula periòdica. Sembla mentida que en puguin existir tantes. Hi trobareu un recull de taules que us faran veure l’evolució d’aquesta al llarg de la història, ja que estan classificades segons si van ser ideades abans del 1900, entre el 1900 i el 1949, entre el 1950 i el 1999, les més actuals o segons si estan representades en 3D o en forma d’espiral. Fins i tot s’hi mostren diferents enllaços a taules amb poc caràcter químic, com per exemple la de les postres o la dels personatges de còmic. Una pàgina on trobareu aquestes i d’altres opcions químiques que us sorprendran.

Explicar i aprendre

Es pot aprendre de moltes maneres, però explicar allò que es sap a algú altre és també una forma d’adquirir coneixements, creant sovint temes de discussió i arribant a conclusions conjuntes. Així doncs, que els propis estudiants s’expliquin entre ells conceptes és una via per crear temes de debat i aprendre. Com a exemple d’una experiència d’aquest tipus us presento Mathtrain.TV (un projecte de Mr. Marcos i els seus estudiants a la Lincoln Middle School de Santa Monica, CA.), una pàgina web on s’hi poden trobar vídeos en els quals els alumnes expliquen com resoldre problemes matemàtics comuns. Els vídeos estan classificats per categories, i entre aquests se n’hi poden trobar també d’elaborats per professors. Interessant pàgina per agafar idees, aprendre o aclarir conceptes.

Un enigma el primer dia

Què millor que començar l’any amb un repte de caire científic. I és que en aquesta nova entrada us proposo un enigma. Si us asseguro que al dia d’avui li correspon el número 22, seríeu capaços d’endevinar d’on surt aquesta afirmació i explicar-ne el perquè? A veure qui el resol!

10 preguntes del 2009

A través de Microsiervos conec el Trivial 2009 de New Scientist. Un conjunt de 10 preguntes sobre fets científics que han passat durant aquest any i les quals són bastant específiques. És interessant investigar també una de les opcions que dóna la pàgina on hi ha el test: crear-se el propi qüestionari. Una eina que pot ser útil per usar a classe. Una bona idea, el trivial científic, que podria aplicar-se creant-ne un amb diferents categories relacionades amb la ciència. Un color per a la química, un per a la física, un per a les matemàtiques, per a la biologia… Cada categoria amb les seves corresponents preguntes!