La ciència als Nobel 2009

Un bloc de divulgació científica com és aquest no podia deixar passar els premis Nobels de ciència sense esmentar-ne els guanyadors i les seves investigacions.
Aquest any 2009 el premi Nobel de química ha estat per Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz, d’Estats Units, i la israeliana Ada Yonath. La raó ha estat premiar les seves investigacions sobre la manera com es produeixen les proteïnes a les cèl·lules a partir dels gens. Aquests tres guanyadors van estudiar l’estructura i les funcions dels ribosomes, els mecanismes complexes que transformen la informació genètica en proteïnes. Aquests nous descobriments permetran avançar en el desenvolupament de noves generacions d’antibiòtics.

Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).

I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.

Cases intel·ligents

“Un equipo de científicos estadounidenses ha desarrollado un sistema que permite a las casas inteligentes “aprender” los hábitos de sus habitantes, y reaccionar en función de ellos. El sistema está basado en la interpretación de la información recogida por sensores, llevada a cabo por algoritmos.” (Tendencias 21)

Aquesta idea ha estat desenvolupada per un equip de científics de la Washington State University a Pullman (Estats Units). Aquestes cases, conegudes com a cases intel·ligents, disposen de la tecnologia necessària per tal que algunes funcions de la llar estiguin automatitzades.

“el apartamento puede, por ejemplo, reconocer cuando una persona está realizando acciones relacionadas con la preparación del desayuno. Así, si esa persona distraídamente se deja el fuego encendido, el sistema puede “notar” la anomalía, y avisar mediante señales de audio o de vídeo para que el usuario vuelva a la cocina.”

Existeix un sistema informàtic (CASAS) que analitza els senyals que registren els sensors i que és capaç d’adaptar-se als canvis dels patrons descoberts actualitzant-se automàticament. Una futura incorporació més de la tecnologia a la vida quotidiana. El més positiu és que ja s’han pensat els seus possibles usos a l’hora de facilitar la vida diària també a persones a les quals els serà de gran utilitat aquesta novetat.

Entrevista a Garmendia

Veig a la revista Muy interesante una entrevista a la Ministra Cristina Garmendia i em crida l’atenció la frase de la Ministra que han escollit per posar de títol: Quiero que la ciencia levante pasiones.

D’entre totes les idees interessants que se’n poden extreure, destaco algun fragment de l’entrevista:

–Resulta curioso que dos grandes temas estratégicos para un país, la educación y la ciencia, todavía carezcan de un pacto de Estado.
(…) Con todo esto quiero decir que España es ya un país de ciencia. Ocupamos el noveno lugar en producción científica. Ahora nuestro compromiso es que a medio plazo tengamos una potente industria científica. Este es el reto.

–Este año la convocatoria de ayudas a la divulgación científica de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha permitido que puedan presentarse empresas. Toda una novedad.
–No sólo empresas, sino ONGs o cualquier otro organismo que lo solicite. A cualquier institución que quiera hacer divulgación hay que darle esa oportunidad. (…)

Por mi experiencia, los científicos anglosajones se explican mucho mejor ante el gran público que los españoles. ¿A qué se debe esa diferencia?
–El análisis es complejo, pero a mi parecer hay dos cuestiones que pueden darnos la clave. Una es que, por lo general, al investigador no le gusta divulgar y comunica para sus colegas, no para los profanos. Eso lo ha sufrido la sociedad. Tradicionalmente, el científico ha hablado para el científico en lenguaje científico, nunca se ha expuesto a los medios de comunicación. En nuestros centros no existe la tradición de convocar una rueda de prensa cuando se obtiene un gran resultado para explicar su relevancia y hacer público el orgullo de haberlo logrado. La otra cuestión tiene que ver con nuestro sistema formativo, donde no se da importancia a la habilidad en la comunicación, que es muy importante para la capacitación profesional. Esto el Plan Bolonia sí lo contempla, por cierto. Y ese tipo de aprendizaje tiene que empezar a adquirirse en el colegio, no en la universidad.

–Cuando era primer ministro, Tony Blair dijo que había que convertir a los científicos en estrellas.
–¡Claro! Lo tenemos que hacer, porque lo son. ¿Quién conoce a los científicos prestigiosos de este país?

–Dicen que la divulgación científica en televisión no es vendible, pero tenemos muy buenos ejemplos de lo contrario en Gran Bretaña, Alemania, Estados Unidos, Australia… Parece que donde no es vendible es en España.
–No soy una experta, pero en mi opinión quizá deberíamos diseñar programas dinámicos, abiertos, de formato original… y luego meterles contenidos, pero no al revés.

–¿Por qué le apasiona la ciencia?
–Porque la ciencia es apasionante. Quien no lo sabe es porque no la ha descubierto. Yo espero que levante más pasiones. Y para eso, hay que explicarla aún mejor.

A qualsevol institució que vulgui fer divulgació se li ha de donar la oportunitat de poder fer-la i els científics han de saber comunicar allò que fan i transmetre-ho. Dues idees que tota la comunitat científica hauria de tenir en compte. Saber explicar el que es fa i poder arribar a un gran públic és el pas clau per fer veure la proximitat i utilitat de la ciència i la investigació.
Per altra part, és cert que sovint es coneixen més els personatges que estan de moda que no pas als científics que dia a dia treballen per avançar, descobrir i millorar aspectes. Existeix una distància entre científics i societat que sembla difícil de disminuir, i que fa que la ciència es vegi com quelcom difícil i llunyà. Segurament una opció per aconseguir apropar-la passaria per utilitzar els medis de comunicació i replantejar-se la manera de presentar la ciència a la societat.
Totalment d’acord amb la Ministra: la ciència és apassionant, i qui no ho sap és perquè encara no l’ha descobert!

Dos euros per tenir ciència?

En primer lloc la solució de l’enigma! Tapem amb una targeta el got que té el líquid més dens (grosella) i girem aquest got amb la targeta a sobre 180º tot posant-t’ho a sobre del got que conté rom. A poc a poc anem retirant la targeta i el líquid menys dens (rom) pujarà cap amunt mentre que el líquid més dens (grosella) entrarà al got de sota. Haurem aconseguit separar els dos líquids intercanviant els gots!
Aquest enigma està extret d’un llibre que us recomano. Es diu Ciència a dos euros, d’en Dani Jiménez. Aquest està ple de preguntes amb respostes científiques, curiositats de la vida quotidiana i experimens senzills que es poden fer a casa. És un llibre a l’abast de qualsevol que tingui curiositat per saber el per què o el com del que passa al seu voltant, escrit d’una manera planera i protagonitzat per tres personatges: la Marie, l’Isaac i l’Albert. Ara que és l’estiu, i que possiblement podreu trobar estones lliures, aquest llibre és una bona opció!

Enigma d’intercanvi

Us proposo un petit enigma extret del llibre Ciencia a dos euros d’en Dani Jiménez.

Imagineu-vos que teniu dos gots plens al màxim sobre la taula, un ple de rom i l’altre de grosella. Seríeu capaços d’intercanviar els líquids dels gots sense utilitzar cap altre recipient i només movent un got?

Us deixo que hi penseu i en una propera entrada publicaré la resposta!

Una vaca esfèrica?

Una nova entrada per a una nova proposta. Segur que us ha sorprès la pregunta que encapçala aquesta entrada, però és que “La vaca esfèrica” és el títol del llibre que us animo a llegir. Aquest llibre de Claudi Mans us farà reflexionar sobre els diferents significats que pot tenir una paraula del vocabulari quotidianament científic. Si us agraden les curiositats, la ciència i voleu expressar-vos intentant utilitzar les paraules adequades, aquest llibre és una bona opció. A més, és un llibre que aconsegueix captar l’atenció del lector, ja que és molt possible que us sentiu identificats amb alguna expressió o situació. Recomanable tan per científics com per al públic en general!

Més enllà de les matemàtiques

Arriben festes de Nadal. Moment de reunions, obsequis i segurament temps lliure. Què millor que complementar tots aquests aspectes a través d’un llibre. En aquesta entrada us faré una proposta. Es diu Matemàgica, de Lluís Segarra. És un llibre per a gaudir de secrets i enigmes que amaguen les matemàtiques. Perquè divertir-se amb les matemàtiques és possible! Jocs i trucs per a passar l’estona i per a poder fer a algú altre. Una mica d’enginy i ganes de descobrir curiositats i d’entretenir-se és el que us farà falta per a disfrutar d’aquest llibre!

Saber-ho o no saber-ho, aquesta és la qüestió

Portada

Avui us proposo una lectura. Titulat Tot el que cal saber per saber-ho tot, aquest és un llibre de Jesús Purroy on podreu trobar respostes que giren entorn de temes com, per exemple, la veracitat d’una informació, el concepte de ciència o com s’ha de transmetre una informació.
He de dir que m’ha sorprès l’enfoc del llibre. I fins i tot podria dir que, barrejat amb les idees científiques, hi he trobat un cert caire filosòfic. Però el fet és que us el recomano, perquè segur que us sentireu identificats amb alguna o altra situació o, si més no, us farà pensar. Un llibre entretingut i un bon exemple de divulgació de la ciència.

Cuina i química

Les últimes notícies han fet que, des de fa uns dies, química i cuina siguin dos temes que apareixen units durant les converses. Per això us proposo, en aquesta nova entrada que pretén unir també aquests dos conceptes, un llibre de Claudi Mans titulat La truita cremada.
En aquest llibre hi trobareu resposta a preguntes com per exemple Com és un flam per dintre? Podem fer glaçons salats? Quina és la millor manera de refredar l’arròs bullit? Si teniu interès per la química i voleu trobar resposta a situacions quotidianes, aquest és un llibre molt recomenable.

Una mica d’enginy

Teniu una estona i voleu passatemps? Us agraden els enigmes i els petits reptes? Doncs avui us proposo un llibre que es diu Enginy, del qual n’hi ha diverses versions.
De l’Editorial Empúries, aquesta publicació està formada per il·lusions òptiques, enigmes a solucionar i petits problemes. Un llibre ple de reptes d’agudesa mental i estructurat d’una manera amena que us farà passar una bona estona! Un conjunt de passatemps molt recomenables.