Cuina i ciència

“No es un libro de cocina. Tampoco es un libro de ciencia. Es mucho más. Un libro que nos permite aprender ciencia desde la cocina y viceversa, aprender cocina desde la ciencia”. Amb aquesta frase es presenta el llibre Sferificaciones y macarrones de Claudi Mans.

Amb un pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre ofereix un seguit de receptes i experiments que són un clar exemple de la coneguda frase que diu que una cuina és un laboratori. Un llibre on s’hi comparen les preparacions dels grans cuiners amb els plats més habituals, tot aprenent sobre sferificacions, aires, emulsions… Què és la textura dels aliments o l’ús dels additius per preparar nous plats són alguns dels temes que s’hi poden trobar explicats. Tot això seguint l’estil de Claudi Mans d’incloure un lector que intervé als escrits preguntant i donant opinions.

Elemental

“Una representació fotogràfica fascinant dels 118 elements de la taula periòdica”. Aquest és un dels títols que encapçalen el llibre Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers. L’edició catalana d’aquest llibre s’ha publicat enguany, Any internacional de la química, gràcies a l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona.  

Aquest llibre de Theodore Gray inclou una explicació de les utilitats i característiques de cada element de la taula periòdica, així com fotografies espectaculars que els acompanyen. Un llibre per conèixer les dades científiques dels elements, algunes curiositats i on els podem trobar. Així, s’hi pot aprendre, per exemple, que els nanotubs de carboni són el material més fort que coneix la ciència, o que quan l’alumini s’obtingué per primer cop es va considerar que era un metall noble, com l’or i la plata. La presentació didàctica de la informació fa que pugui ser un llibre interessant per a tot aquell que vulgui aprendre sobre la química que ens envolta.

Molècules en acció

Molècules en acció. Del big bang als materials del futur. Aquest és el títol del llibre de Xavier Duran que mostra com la química ajuda a comprendre des de les reaccions que es produeixen en els éssers vius fins a alguns grans reptes de la tecnologia.

Del Big Bang a la vida, La química a taula o Viatges al passat són alguns dels títols que encapçalen els diferents capítols del llibre. Tal i com es diu a la seva portada, “En un llenguatge assequible i un to amè, el llibre ofereix una visió de la química que, sense oblidar la seva part més fosca, permet veure aquesta ciència des d’una nova perspectiva”. Un llibre recomanable on descobrir la química de tot allò que ens envolta.

Diversitat d’experiments

La ciència és divertida, lluny de la usual percepció que es sol tenir d’ella i que sol associar matèries com ara les matemàtiques o la química amb adjectius que les cataloguen de difícils o poc aplicables a la vida quotidiana.

El mediàtic Flipy del programa El hormiguero de Cuatro dóna nom al títol d’un llibre que reuneix experiments entretinguts i dinàmics, els quals poden ser realitzats per a tots aquells que sentin curiositat per conèixer fenòmens que ens envolten. Un seguit d’experiments senzills que van acompanyats d’una petita explicació per entendre els perquès del que ha passat. Una lectura recomanada més, doncs, per descobrir la proximitat i utilitat de la ciència!

100 mites

100 mites de la ciència és un llibre de Daniel Closa i Autet que està encarat a saber distingir entre mite i realitat, tot explicant què hi ha de veritat o mentida darrere de mites científics àmpliament coneguts. Cal beure dos litres d’aigua diàriament? Es pot mesurar la intel·ligència? És cert que els espinacs porten molt de ferro? Podem aprendre idiomes mentre dormim? Les respostes a aquestes i moltes altres preguntes, fins a 100 tal i com diu el títol, es poden trobar en aquest llibre, el qual ajuda a ser una mica més crítics davant d’un seguit d’afirmacions.

Passejant per l’invisible

Passeig per l’invisible: Itinerari químic per la ciutat de Girona és el títol del llibre que Josep Duran, membre de la C4D i professor de la UdG, va presentar el passat dia 15 d’abril a Cromats Ensesa, juntament amb el vicerector de la UdG Joaquim Puigvert, la regidora d’educació Núria Terès i l’alcaldessa Anna Pagans. Un itinerari que forma part d’una col·lecció que per porta per nom Girona, itineraris i que permet gaudir d’una passejada per aquesta ciutat tot aprenent la seva química. Tal i com diu el pròleg d’aquest llibre,

“Un itinerari adreçat a tothom, tant a les persones amb ganes de passejar per la ciutat i descobrir els aspectes més quotidians de la química, com als estudiants que tindran l’oportunitat de veure que la química no s’aprèn només a les aules i laboratoris, sinó que és present a tot arreu, fins i tot en aquells aspectes més propers i reals.”

La presentació ha sortit publicada al DdG i al diari El Punt. La ruta (també disponible per internet) dóna l’oportunitat de conèixer curiositats químiques d’aquesta ciutat que, a simple vista, són difícils de detectar. Ja ho diu el títol, un passeig per l’invisible. Recomanable fer-hi una llegida i disfrutar de la passejada per aprendre que la química es troba en tot el que ens envolta!

La ciència i tecnologia de 128 llocs

Sota el títol The Geek Atlas: 128 Places Where Science and Technology Come Alive, aquest és un llibre que he conegut gràcies a Microsiervos i que recull 128 llocs repartits per tot el planeta on la ciència i tecnologia són impactants o la història que aquests amaguen. El llibre inclou fotografies i explicacions sobre quan i com poden ser visitats aquest llocs. D’Espanya només en destaca un:

“De España sólo se reseña en el libro como lugar altamente geek la Plataforma Solúcar PS10 de Sanlúcar la Mayor en Sevilla, una torre comercial generadora de 11 MW de energía procedente de la luz solar, con aspecto y efectos visuales dignos de película de ciencia ficción”.

Un llibre que sembla molt útil per fer la volta al món científica. Segur que ha estat difícil quedar-se només amb 128 llocs!

Recordant i celebrant

L’any 2009 és un any important. És per aquest motiu que a la pàgina web de la revista Muy interesante hi podem trobar un seguit d’aplicacions que ens permeten saber el què, el per què, el com i el quan de les celebracions d’enguany.
El 12 de febrer de 1809 va néixer Darwin, naturalista britànic que va posar les bases de la teoria moderna de l’evolució. Així, es fàcil haver-se adonat que fa 200 anys del seu naixement, i Muy interesante ha creat una aplicació interessant. Existeix una altra opció, que és conèixer els 30 misteris de l’astronomia, un seguit de preguntes i respostes il·lustrades que engloben temes com l’origen de l’univers, les supernoves o l’expansió còsmica. Ja per útlim, presentar el 40 aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, amb la coneguda missió Apollo 11. Ara es pot reviure l’experiència amb fotografies i explicacions.

Llibres i astronomia

Aquí la ciencia és un espai per llegir i descobrir ciència, on s’hi poden trobar llibres de ciència per a tots els públics, activitats, col·loquis, xerrades amb científics… Una llibreria especialitzada amb divulgació científica que disposa d’un club de lectura i organitza tallers diversos.
Per altra part presentar-vos educa-ciencia, una pàgina amb un seguit d’enllaços interessants sobre astronomia i física per usar a l’aula, que informa sobre activitats científiques, experiments i ofereix diverses opcions per poder-se descarregar arxius que poden anar bé per complementar les lliçons amb material visual. Com a punt positiu d’aquesta pàgina cal destacar la classificació de les diferents activitats segons els nivells, separant l’eduació infantil i primària de l’ESO, el batxillerat i la universitat. La pàgina està pensada i organitzada de tal manera que si decidiu investigar-la segur que trobareu alguna idea que us cridarà l’atenció.

La ciència als Nobel 2009

Un bloc de divulgació científica com és aquest no podia deixar passar els premis Nobels de ciència sense esmentar-ne els guanyadors i les seves investigacions.
Aquest any 2009 el premi Nobel de química ha estat per Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz, d’Estats Units, i la israeliana Ada Yonath. La raó ha estat premiar les seves investigacions sobre la manera com es produeixen les proteïnes a les cèl·lules a partir dels gens. Aquests tres guanyadors van estudiar l’estructura i les funcions dels ribosomes, els mecanismes complexes que transformen la informació genètica en proteïnes. Aquests nous descobriments permetran avançar en el desenvolupament de noves generacions d’antibiòtics.

Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).

I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.