El dia del ReAcCIONa

Avui el bloc ReAcCIONa ha estat seleccionat com a Bloc del dia pel 3cat24. Des de l’octubre de 2008 aquesta pàgina desenvolupa la interessant idea de destacar diàriament un bloc en català, i avui l’escollit ha estat el ReAcCIONa. Felicitats per la iniciativa, gràcies per ajudar a divulgar la ciència triant aquest bloc i endavant amb la tasca blocaire!

Avió solar

Capaç de volar dia i de nit sense combustible fòssil, sense contaminar i només amb energia solar. Essent el primer prototip d’avió amb aquestes caracterísitiques, aquest ha estat presentat per Bertrand Piccard, el seu principal impulsor.
L’avió fa 63′4 metres de llarg, pesa 1600 quilos, està previst que es desplaci a 70km/h i està fabricat a base de fibra de carboni, convertint-lo en un avió molt lleuger.
Hi haurà 12.000 cèlul·les solars a les ales que alimentaran d’energia quatre motors elèctrics amb una potència màxima de 10 cavalls cadascun. Aquestes cèl·lules també carregaran durant el dia les bateries per poder volar durant la nit. Un avenç important tenint en compte que els avions són actualment una de les fonts que més contaminen l’atmosfera. D’aquesta manera es faria ús d’una energia renovable i es disminuiria la despesa energètica. Un pas endavant per combatre l’escalfament global del qual tant es parla.

ICIQ

Una notícia de recerca al Telenotícies de TV3. Costa que els mitjans de comunicació donin a conèixer el treball que dia a dia realitzen els científics, però avui ens han fet saber que l’Institut Català d’Investigacions Químiques ha inaugurat 12 laboratoris a Tarragona. Optimitzar els processos químics amb l’objectiu de fer-los més sostenibles, treballar amb el concepte de química verda i buscar alternatives als combustibles fòssils són pilars amb què es basa aquest institut segons la notícia.
Un clar exemple que va en contra de la visió que sovint es té de la química, vist com allò perjudicial i perillòs. La química, i la recerca científica en general, ens ajuda a descobrir i millorar aspectes que poden ser molt útils per la vida quotidiana. I els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’ajudar a trasmetre aquesta visió de la ciència.

Begudes que es masteguen

És ben conegut que a la cuina hi podem trobar molta química. I més encara actualment, que destaca la tendència a la creació de nous plats on la originalitat és un dels ingredients principals.

“Joan y Jordi Roca en los fogones (uno lo salado, otro lo dulce) y el sumiller Josep se han aliado con el enólogo Agustí Torelló. De la cocina y la bodega ha surgido ahora Solid, un cava para degustar con cuchara para lo que han contado con la Fundación Alicia. “La ciencia nos ayuda a comprender y ejecutar cosas que parecían imposibles”, dice Josep Roca. Y lo posible es que se conserva el aroma, el sabor, el color y el carbónico del cava al masticarlo. La chispa se siente en la boca.” (El País, 1/5/09)

No estaria desencaminat, doncs, descriure una cuina com un laboratori químic. No cal anar fins a l’anàlisi de les creacions dels grans xefs, però, per entendre aquest concepte. Així, a la resposta de simples preguntes quotidianes com el per què el líquid d’una olla bull o el per què una cosa es cou ja hi trobarem una base científica.

Recerca en directe

15 i 16 d’abril. La Pedrera de Caixa Catalunya. Barcelona. Aquestes indicacions corresponen a la 7a Fira Recerca en Directe’09, la qual té per objectiu “contribuir a la millora de la cultura científica de la nostra societat obrint al públic la recerca que s’està desenvolupant actualment a Barcelona, per fer arribar a la població els trets característics del mètode científic per mitjà dels mateixos investigadors barcelonins.”
S’hi podrà experimentar amb aparells usats en la recerca, conversar amb científics i permetre als ciutadans de Barcelona viure el mètode científic en directe abans que es consolidi.
Quins participants o temes hi podreu trobar? Doncs, Com trobar un nou fàrmac per combatre els paràsits?, La ciència de les olors: el nas electrònic o Combatre l’asma des del laboratori en són alguns exemples! Fins i tot, un dels experiments, permet endur-se a casa una mostra del propi ADN.

De mica en mica

La població mostra més interès per la ciència i la tecnologia. Una afirmació que anima a tot aquell que, d’alguna manera, forma part del món científic.
Ahir el diari El País va publicar una notícia que portava com a titular: “Los españoles aumentan su interés por la ciencia y la tecnología. La salud y la medicina encabezan la lista de preocupaciones de los ciudadanos”.
Sembla ser, segons la IV Encuesta Nacional de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2008 de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), que hi ha un determinat perfil de persona que mostra un major interès per la ciència i la tecnologia: home, jove, amb estudis universitaris i que viu en una ciutat amb més d’un milió d’habitants. La notícia afirma també que el percentatge d’aquells que no es sentien atrets per aquests àmbits ha disminuit des del 2006. M’ha sobtat el motiu a través del qual el 33′6% dels entrevistats justifiquen la seva manca d’interès per les ciències, i és que és un “no les entenc”. Davant fets com aquest és on un s’adona de la necessitat de divulgar la ciència, d’apropar-la a la societat i fer veure la seva utilitat a la vida quotidiana.

“Respecto a los temas que más valoran los ciudadanos, la ciencia y la tecnología ocupan la decimotercera posición” “En cuanto a la fuente de información científica que citan mayoritariamente los encuestados gana la televisión (82,3%), pero cuando se analizan las respuestas por segmentos de edad se aprecia la “gran presencia” de Internet en los jóvenes de entre 15 y 24 años (61,6%) y de entre 25 y 34 años (50,4%). Un gran porcentaje de consultados considera que la prensa, la televisión y la radio dedican una atención “insuficiente” a la información científica.”

Es poden treure moltes conclusions d’aquestes dades, com per exemple la gran influència que té la televisió sobre el públic a l’hora de transmetre informació. Veient la importància d’aquest medi de comunicació en aquest aspecte, un podria reflexionar sobre la necessitat d’augmentar la divulgació científica a través de la televisió o sobre per què els programes de ciència sempre són emesos a hores de poca audiència. Potser caldria canviar aquesta manera de fer i pensar les coses, ja que una presentació dinàmica i propera de la ciència a través dels medis de comunicació ajudaria a disminuir aquest percentatge que afirmen no entendre el món científic.
I per què no destacar que, d’entre diverses comunitats autònomes, Catalunya és la que més interès mostra per la ciència i la tecnologia.

Aprofito també l’entrada per destacar una notícia de El Punt d’ahir, i és que segons aquesta la UdG és la sisena millor universitat de l’Estat pel que fa a projectes de recerca i desenvolupament, i la novena en publicacions científiques. Un rànquing de la Universitat de Granada fet entre les 48 universitats públiques estatals situa la UdG en un tretzè lloc.

Malgrat el camp que encara queda per recórrer, és positiu saber que de mica en mica s’aconsegueix anar apropant la ciència a la societat.

Exoplaneta a la vista!

Una entrada per a tots aquells que us agrada l’astronomia. I és que segur que ja sabeu que l’any 2009 és l’Any Internacional de l’Astronomia.
Doncs avui el diari El País publica una notícia sobre el descobriment d’un exoplaneta que té el doble de diàmetre que la Terra i una temperatura d’entre 1000 i 1500 graus.

“A este exoplaneta -cuyo diámetro es casi el doble que el de la Tierra-, lo ha encontrado el satélite Corot, se calcula que su temperatura está entre 1.000 y 1.500 grados centígrados y que la superficie es rocosa o está cubierta de lava. Los expertos lo han bautizado con el nombre de CoRoT-Exo-7b y han anunciado hoy su descubrimiento en París. Su temperatura es tan elevada por la cercanía a su estrella principal.”

El planeta en qüestió té una massa d’entre 5 i 10 vegades la de la Terra, i la gran proximitat a la seva estrella el faria inhabitable per a una vida tal i com la coneixem. Un exemple dels fruits que dóna la recerca constant en el món de l’astronomia.

Un Nobel fluorescent

Un avanç que permetrà veure com es comporten les proteïnes dins les cèl·lules. Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Tsien són els tres premiats del premi Nobel de química d’aquest any. El primer, premiat per descobrir la Proteïna Verda Fluorescent (GFP) a les meduses i, el segon i el tercer premiats, per utilitzar aquesta proteïna per poder visualitzar què passa a l’interior de les cèlul·les humanes i d’altres espècies.
Avui La Vanguardia publica la notícia dient que l’Acadèmia de Ciències Sueca compara l’avanç amb la invenció del microscopi. Les bases de l’avanç: la primera, Shimomura ha descobert que quan la proteïna GTP s’il·lumina amb llum blava o radiació ultravioleta, aquesta emet llum verda. La segona, essent idea de Chalfie, la fixació de la proteïna fluorescent a d’altres proteïnes amb tècniques genètiques, permetent saber a quins òrgans d’un ser viu està activa una proteïna. Pel que fa a Tsie, va manipular la GFP per obtenir altres proteïnes parentes que poguessin emetre també llum d’altres colors.
Les tècniques que han desenvolupat s’han utilitzat per a estudiar temes com la malaltia de alzheimer, el desenvolupament del sistema nerviós abans del naixement i com s’extenen les cèl·lules cancerígenes.
Un tema ben curiós i interessant, el de la fluorescència i el dels animals fluorescents.

Preguntes matemàtiques

Quin és el número més alt de tres xifres? Quin és el major número possible? Aquestes i altres preguntes es responen a l’entrevista al matemàtic Claudi Alsina que publica avui La Vanguardia. Una entrevista interessant. Llegiu, per exemple, aquestes frases:

“¿Por qué se me daban tan mal las matemáticas?

P Porque de niño su profesor no supo transmitirle con entusiasmo su ilusión y pasión por las matemáticas (si las tenía). “

“¿Estoy rodeado de matemáticas?

Desde que te levantas. ¿Qué hora es, qué día es, qué mes, qué año…?: ¡Matemáticas! El calendario más longevo aún hoy empleado es el hebreo: marca ahora el año 5768.”

Una entrevista que recomano llegir. Hi podreu trobar i aprendre curiositats matemàtiques!

Corrent a gran velocitat

Avui comença a funcionar a Suïssa l’accelerador de partícules. L’objectiu principal? Intentar conèixer quelcom més de l’origen de l’univers. Amb un cost de 6000 milions d’euros i 10000 científics treballant-t’hi, el LHC començarà a funcionar avui a partir de les 9h del matí.
“El objetivo: simular el big bang a pequeñísima escala, la explosión que ocurrió hace 15.000 millones de años y que dio origen al universo. De esta manera, los 10.000 científicos de 85 países que trabajan en el LHC esperan resolver las grandes cuestiones: de dónde viene todo y cómo hemos llegado hasta aquí, de qué está hecho el mundo y por qué todo es como es.
En el interior del LHC, una especie de tubo circular subterráneo entre la frontera suiza y francesa, cerca de Ginebra, se lanzarán dos haces de protones en dirección opuesta. Correrán a un 99,9999991% de la velocidad de la luz y cuando choquen -está previsto que colisionen en cuatro puntos concretos- recrearán las condiciones que reinaban inmediatamente después del big bang.”, anuncia La Vanguardia.
L’accelerador treballa a una temperatura de 271 graus centígrads sota zero i al buit, per imitar l’espai. S’inicia un experiment a gran escala, que permetrà arribar a coneixement fins ara desconegut. Ajudarà a avançar i a respondre preguntes sobre, per exemple, quin va ser l’origen de tot. Respecte i impressió s’uneixen davant ““la mayor máquina superconductora del mundo y una maravilla tecnológica”, en palabras de Robert Aymar, director del Laboratorio Europeo de Física de Partículas (CERN), en Ginebra.”

Aquí teniu un vídeo on s’explica l’experiment tot rapejant: