Einstein a la xarxa

Tant a Free technology for Teachers com a un article publicat a La Vanguardia s’hi pot conèixer la notícia de la publicació a la xarxa de  més de 80000 documents i dibuixos d’Albert Einstein.
Els arxius contenen catorze quaderns amb les seves investigacions, i s’hi poden trobar documents amb informació sobre els seus viatges o correspondència personal.

Tal i com diu a la pàgina “The digitization project is being launched with 2,000 high-quality images on March 19, 2012. The project will continue throughout 2012. Over 80,000 records of documents held in original and as copies in the Albert Einstein Archives at the Hebrew University (AEA) and at the Einstein Papers Project at Caltech (EPP) can now be accessed with a user-friendly interface via the internet.”

Interessant oportunitat de conèixer més sobre els seus treballs o la seva biografia.

Molècules i efectes secundaris

Consultant la pàgina de la RSC es pot arribar a una notícia que informa sobre un mecanisme on intervé el peròxid d’hidrogen que podria ajudar a reduir els efectes secundaris dels medicaments pel càncer, mantenint-los sense actuar fins que arribessin a l’entorn oxidant de les cèl·lules canceroses, segons uns científics d’EEUU. Això podria fer que medicaments tòxics de la quimioteràpia fossin més selectius i més útils.

“Xiaohua Peng at the University of Wisconsin in Milwaukee and her team wanted to exploit the fact that cancer cells often contain high concentrations of reactive oxygen species like hydrogen peroxide. This could provide a trigger to selectively activate these drugs and hence reduce their toxicity.”

L’estratègia necessita dos elements. Primer, el medicament ha d’estar desactivat per parar d’atacar l’ADN de les cèl·lules saludables. “Peng explains that for nitrogen mustards this is relatively simple. The lone pair of electrons on the central nitrogen atom is essential for DNA alkylation, so forming a quaternary ammonium salt effectively kills the reactivity.”.

En segon lloc, el mecanisme per alliberar el medicament. “‘Boronates have been used to make fluorescent probes for detecting hydrogen peroxide and various studies have shown they are non-toxic,’ says Peng, making them ideal trigger molecules.”

Hydrogen peroxide triggers the boronate to fragment and release the active drug

Les proves indiquen que les molècules podrien eliminar selectivament les cèl·lules del tumor sense malmetre les normals. Actualment el grup està treballant per incrementar la potència de les seves molècules i trobar camins per incorporar altres agents de la quimioteràpia.

AIQ i aprenentatge de química

A l’entrada del bloc de l’Espai Internet dedicada a l’AIQ s’hi poden trobar un bon recull de recursos químics. Alguns d’ells ja s’han esmentat en aquest bloc en alguna altra ocasió, però és interessant destacar-ne d’altres que també poden ser útils en l’àmbit educatiu.

La taula periòdica interactiva creada per la multinacional farmacèutica Merck ofereix la possibilitat, des de 2007, d’informar-nos sobre les característiques de tots els elements quan els cliquem. D’on ve el seu nom, qui el va descobrir i una fotografia per veure l’aspecte que té l’element són alguns dels apartats que presenta aquesta completa taula periòdica. Per saber més sobre els elements també s’hi ofereix un joc de deu nivells que permet obtenir un certificat, una zona de descàrregues i la classificació dels elements segons, per exemple, l’any en què van ser descoberts.

Destacar també el bloc Catquímica creat des de la C4D amb motiu de l’AIQ, la creació del qual ja es va donar a conèixer en aquest bloc. La següent pàgina que donarem a conèixer també mostra una taula periòdica amb molta informació per a cada element, com ara el descobridor, els seus usos, compostos o configuració electrònica. A més, s’hi inclouen també un seguit d’exercicis de nomenclatura, informació sobre alguns compostos, problemes de química, enllaços i l’explicació de conceptes químics.    

Un munt de recursos, doncs, per aprendre i ensenyar química a través de la xarxa.

La proteïna que posa entrebancs

Una notícia del portal 3cat24 informa sobre un estudi científic de la Universitat Pompeu Fabra que demostra que una proteïna que es diu hipocretina és la culpable de dificultar el control a l’addicció al tabac i facilitar-ne molt les recaigudes.

S’ha estudiat el cervell d’uns ratolins als quals s’havia administrat nicotina i ha portat a identificar les substàncies que intervenen en les recaigudes dels fumadors. Anomenades hipocretines, aquestes es troben a les neurones del cervell. Així, aquestes sembla ser que són la causa de l’ansietat i la recaiguda dels exfumadors. Els factors que ho provoquen són bàsicament els períodes d’estrès, el fet de tornar a provar una cigarreta o la recuperació d’hàbits socials vinculats amb el tabac.

Aquest treball, elaborat per un equip de la UPF juntament amb un de nord-americà, es pot veure a la revista Journal of Neuroscience.

Una notícia interessant per a un rang ampli de la població tenint en compte que a Catalunya fuma actualment gairebé el 30% de la població.

El dia del ReAcCIONa

Avui el bloc ReAcCIONa ha estat seleccionat com a Bloc del dia pel 3cat24. Des de l’octubre de 2008 aquesta pàgina desenvolupa la interessant idea de destacar diàriament un bloc en català, i avui l’escollit ha estat el ReAcCIONa. Felicitats per la iniciativa, gràcies per ajudar a divulgar la ciència triant aquest bloc i endavant amb la tasca blocaire!

Avió solar

Capaç de volar dia i de nit sense combustible fòssil, sense contaminar i només amb energia solar. Essent el primer prototip d’avió amb aquestes caracterísitiques, aquest ha estat presentat per Bertrand Piccard, el seu principal impulsor.
L’avió fa 63’4 metres de llarg, pesa 1600 quilos, està previst que es desplaci a 70km/h i està fabricat a base de fibra de carboni, convertint-lo en un avió molt lleuger.
Hi haurà 12.000 cèlul·les solars a les ales que alimentaran d’energia quatre motors elèctrics amb una potència màxima de 10 cavalls cadascun. Aquestes cèl·lules també carregaran durant el dia les bateries per poder volar durant la nit. Un avenç important tenint en compte que els avions són actualment una de les fonts que més contaminen l’atmosfera. D’aquesta manera es faria ús d’una energia renovable i es disminuiria la despesa energètica. Un pas endavant per combatre l’escalfament global del qual tant es parla.

ICIQ

Una notícia de recerca al Telenotícies de TV3. Costa que els mitjans de comunicació donin a conèixer el treball que dia a dia realitzen els científics, però avui ens han fet saber que l’Institut Català d’Investigacions Químiques ha inaugurat 12 laboratoris a Tarragona. Optimitzar els processos químics amb l’objectiu de fer-los més sostenibles, treballar amb el concepte de química verda i buscar alternatives als combustibles fòssils són pilars amb què es basa aquest institut segons la notícia.
Un clar exemple que va en contra de la visió que sovint es té de la química, vist com allò perjudicial i perillòs. La química, i la recerca científica en general, ens ajuda a descobrir i millorar aspectes que poden ser molt útils per la vida quotidiana. I els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’ajudar a trasmetre aquesta visió de la ciència.

Begudes que es masteguen

És ben conegut que a la cuina hi podem trobar molta química. I més encara actualment, que destaca la tendència a la creació de nous plats on la originalitat és un dels ingredients principals.

“Joan y Jordi Roca en los fogones (uno lo salado, otro lo dulce) y el sumiller Josep se han aliado con el enólogo Agustí Torelló. De la cocina y la bodega ha surgido ahora Solid, un cava para degustar con cuchara para lo que han contado con la Fundación Alicia. “La ciencia nos ayuda a comprender y ejecutar cosas que parecían imposibles”, dice Josep Roca. Y lo posible es que se conserva el aroma, el sabor, el color y el carbónico del cava al masticarlo. La chispa se siente en la boca.” (El País, 1/5/09)

No estaria desencaminat, doncs, descriure una cuina com un laboratori químic. No cal anar fins a l’anàlisi de les creacions dels grans xefs, però, per entendre aquest concepte. Així, a la resposta de simples preguntes quotidianes com el per què el líquid d’una olla bull o el per què una cosa es cou ja hi trobarem una base científica.

Recerca en directe

15 i 16 d’abril. La Pedrera de Caixa Catalunya. Barcelona. Aquestes indicacions corresponen a la 7a Fira Recerca en Directe’09, la qual té per objectiu “contribuir a la millora de la cultura científica de la nostra societat obrint al públic la recerca que s’està desenvolupant actualment a Barcelona, per fer arribar a la població els trets característics del mètode científic per mitjà dels mateixos investigadors barcelonins.”
S’hi podrà experimentar amb aparells usats en la recerca, conversar amb científics i permetre als ciutadans de Barcelona viure el mètode científic en directe abans que es consolidi.
Quins participants o temes hi podreu trobar? Doncs, Com trobar un nou fàrmac per combatre els paràsits?, La ciència de les olors: el nas electrònic o Combatre l’asma des del laboratori en són alguns exemples! Fins i tot, un dels experiments, permet endur-se a casa una mostra del propi ADN.

De mica en mica

La població mostra més interès per la ciència i la tecnologia. Una afirmació que anima a tot aquell que, d’alguna manera, forma part del món científic.
Ahir el diari El País va publicar una notícia que portava com a titular: “Los españoles aumentan su interés por la ciencia y la tecnología. La salud y la medicina encabezan la lista de preocupaciones de los ciudadanos”.
Sembla ser, segons la IV Encuesta Nacional de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2008 de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), que hi ha un determinat perfil de persona que mostra un major interès per la ciència i la tecnologia: home, jove, amb estudis universitaris i que viu en una ciutat amb més d’un milió d’habitants. La notícia afirma també que el percentatge d’aquells que no es sentien atrets per aquests àmbits ha disminuit des del 2006. M’ha sobtat el motiu a través del qual el 33’6% dels entrevistats justifiquen la seva manca d’interès per les ciències, i és que és un “no les entenc”. Davant fets com aquest és on un s’adona de la necessitat de divulgar la ciència, d’apropar-la a la societat i fer veure la seva utilitat a la vida quotidiana.

“Respecto a los temas que más valoran los ciudadanos, la ciencia y la tecnología ocupan la decimotercera posición” “En cuanto a la fuente de información científica que citan mayoritariamente los encuestados gana la televisión (82,3%), pero cuando se analizan las respuestas por segmentos de edad se aprecia la “gran presencia” de Internet en los jóvenes de entre 15 y 24 años (61,6%) y de entre 25 y 34 años (50,4%). Un gran porcentaje de consultados considera que la prensa, la televisión y la radio dedican una atención “insuficiente” a la información científica.”

Es poden treure moltes conclusions d’aquestes dades, com per exemple la gran influència que té la televisió sobre el públic a l’hora de transmetre informació. Veient la importància d’aquest medi de comunicació en aquest aspecte, un podria reflexionar sobre la necessitat d’augmentar la divulgació científica a través de la televisió o sobre per què els programes de ciència sempre són emesos a hores de poca audiència. Potser caldria canviar aquesta manera de fer i pensar les coses, ja que una presentació dinàmica i propera de la ciència a través dels medis de comunicació ajudaria a disminuir aquest percentatge que afirmen no entendre el món científic.
I per què no destacar que, d’entre diverses comunitats autònomes, Catalunya és la que més interès mostra per la ciència i la tecnologia.

Aprofito també l’entrada per destacar una notícia de El Punt d’ahir, i és que segons aquesta la UdG és la sisena millor universitat de l’Estat pel que fa a projectes de recerca i desenvolupament, i la novena en publicacions científiques. Un rànquing de la Universitat de Granada fet entre les 48 universitats públiques estatals situa la UdG en un tretzè lloc.

Malgrat el camp que encara queda per recórrer, és positiu saber que de mica en mica s’aconsegueix anar apropant la ciència a la societat.