La grip A és un tema actual i això fa que apareixi constantment als medis de comunicació. Hi ha qui busca solucions i prevencions, i aquesta entrada del bloc ho demostra. Una empresa japonesa ha tret al mercat la que sembla ser una opció eficaç per evitar la grip A: vestir-se amb teixits que contenen diòxid de titani, una substància química que reacciona amb la llum solar i elimina un alt percentatge de microorganismes.
“‘Esperamos vender unos 50.000 trajes de ahora hasta finales de marzo’, ha explicado un miembro de la compañía que ha ideado esta prenda, Haruyama Trading, con sede en la provincia Okayama (oeste de Japón).”
Segons l’empresa creadora, per eliminar el 50% dels virus és necessari estar exposat tres hores a la llum del sol. A més, no només es pot anar protegit de la grip A, sinó que l’empresa proporciona al consumidor l’opció d’escollir-se el model que més li agradi: aquesta roba està pensada per la temporada tardor-hivern 2009-2010 i disponible en quatre colors (tres gammes de gris i una de blau marí). Això sí, de moment només es distribuïrà a Japó, a unes 272 botigues i a un preu d’uns 400 euros.
The elements song és una cançó que molt possiblement hàgiu sentit alguna vegada. El vídeo que us adjunto té la característica afegida que relaciona cada element amb una imatge, i això fa que no només s’aprenguin alguns elements de la taula periòdica sinó que hom es pot fer la idea de l’aspecte d’aquests.
Per altra part,xpmath és un lloc molt complet de jocs, vídeos i recursos matemàtics que el visitant pot descarregar-se o provar a través de la pàgina. Hi trobareu també la possibilitat de col·laborar en un fòrum i l’opció d’usar-la per als més petits. Si el que es vol és passar una bona estona us presento una pàgina d’entreteniments que us farà pensar: BrainBashers. Sudokus, jocs, il·lusions òptiques… Aquestes i moltes altres opcions faran que us endinseu al món de la màgia, les curiositats i les matemàtiques. Tant es poden utilitzar per distreure’s com per aprendre conceptes a l’aula d’una manera original i dinàmica.
Si us pregunto quant pesa el nombre pi segurament us quedareu sorpresos perquè la qüestió sembla que no té una resposta lògica. Doncs a continuació us adjunto un vídeo on podreu veure que es pot obtenir el valor del nombre pi en grams (amb 4 decimals).
Després d’aquesta curiositat us dono a conèixer la pàgina Wired science on, sota el títol de l’entrada Best Science Visualization Videos of 2009, hi trobareu un conjunt de vídeos científics que es caracteritzen per mostrar com de visuals i descriptives poden ser les dades obtingudes en una investigació.
Una entrada del bloc Microsiervos m’ha fet una conèixer dues coses. La primera saber què passa quan connectem dos globus, un més inflat que l’altre. L’aire del més inflat es desplaça cap a l’altre o és al revés? En aquest vídeo podeu descobrir-ho vosaltres mateixos.
Ja ho heu vist, l’aire del menys inflat es transfereix a l’altre. Sorprenent, veritat? Aquest és un vídeo d’Educational innovations, una pàgina que recull objectes, idees i complements científics per fer servir a classe. L’explicació física que podem llegir a Microsiervos es basa en el fet que la pressió del globus gran és menor que la del globus petit. Quan es connecten l’aire passa d’on hi ha més pressió a on n’hi ha menys. Per altra part, la goma del globus petit està més curvada i, per tant, genera més tensió per comprimir l’aire. En aquest enllaç podeu trobar-hi més informació.
Mirant el vídeo es pot llegir el nom de Hooked on science. És realment interessant conèixer la seva pàgina, ja que hi ha molts experiments pensats per poder fer amb alumnes i una gran varietat de vídeos i opcions per ensenyar i aprendre ciència de manera divertida i entretinguda.
Genciencia i Edunomia m’han fet conèixer una taula periòdica original. Segur que heu utilitzat molts cops la típica taula que va ser realitzada per primera vegada per Dmitri Mendeleyev el 1869. Aquesta taula mostra els elements seguint un ordre determinat, el qual està relacionat amb les propietats d’aquests. Existeixen molts tipus de taules periòdiques, fins i tot algunes que tenen poc a veure amb la química. La de la imatge, de l’investigador de Microsoft Mohd Abubakr, proposa un nou ordre que té en compte el tamany relatiu dels àtoms. Ordenats de forma circular, els elements estan situats més lluny del centre a mesura que el tamany dels seus àtoms augmenta. Conserva la classificació de grups i períodes de la taula de Mendeleyev, i els lantànids i actínids segueixen situats fora del diagrama principal.
La taula canvia i canviarà a mesura que es vagin descobrint nous elements, i amb una mica d’imaginació es poden construir taules ben originals! Segur que t’has adonat que amb aquesta és possible que et sigui necessari donar voltes al paper.
Una notícia de la BBC informa sobre un estudi científic que ha descobert que la substància química que dóna el gust del xampany està concentrada a les bombolles. Per tant, l’ús de copes que fomentin les bombolles millorarà l’experiència del seu consum, segons diuen els investigadors al Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) (revista de l’Acadèmia Nacional de Ciències, Estats Units).
L’estudi s’ha desenvolupat a la Universitat de Reims, a França, i a l’Institut de Química Ecològica i BioGeoquímica Molecular de Neuherberg, Alemanya. S’ha descobert que les bombolles del xampany contenen fins a 30 vegades més quantitat del compost encarregat de millorar el gust (molècules aromàtiques) que la resta de la beguda.
“En el pasado, pensábamos que el dióxido de carbono de las burbujas sólo daba al vino un gusto ácido y un pequeño cosquilleo en la lengua”, dijo a la BBC el doctor Jamie Goode, experto en vinos y fundador de la publicación electrónica Wineanorak.com. “Pero este estudio demuestra que su función es mucho más que eso”.
Podem relacionar la química amb les bombolles? Aquesta relació no és gens estranya i parlar de l’existència de molècules al xampany de fet és un exemple més que ens demostra que tot és química! Ja ho sabeu, el gust que tingui aquesta beguda dependrà de la quantitat de bombolles que hi hagi dins la copa.
A través de Sopa de ciencias he descobertMedikidz (Medical Information for Kids), un programa per explicar medicina al joves i nens. Per fer-ho, aquest s’ajuda de cinc superherois: Chi, que ho sap tot sobre els pulmons; Axon, especialista en el cervell; Pump, que accelera el pols amb la seva velocitat i força; Skinderella, que pot transformar-se en un esquelet i és experta en els ossos i la pell; i Gastronomic, que té coneixements sobre algunes parts del cos com la panxa. En aquest bloc ja s’han donat a conèixer alguns superherois de la ciència, com la Formiga atòmica o el Dr. Quantum, i sembla ser que aquestes dues doctores britàniques que han creat Medikidz no són les primeres en usar superherois per explicar ciència. Es poden esmentar els tres superheoris de Sky Warriors, un còmic on-line per conscienciar sobre la importància de tenir cura del medi ambient.
Tenint en compte la gran influència que solen tenir els còmics i videojocs sobre els nens i els joves, crear superherois pot ser una bona opció perquè aquests mostrin interès per la ciència!
Jugar al Tetris pot ser més complicat del que sembla. Pot caldre no només encaixar peces o formes sinó que, a més, pot existir la dificultat afegida d’haver de saber a on han d’anar exactament aquestes per tal d’aconseguir un resultat amb una certa lògica química. Us parlo del Tetris de la taula periòdica, un joc on s’aprèn a on van col·locats cadascun dels elements químics. Si us crida més l’atenció una taula periòdica interactiva, n’existeixen de molt completes per poder aprendre-la també d’una manera més dinàmica i entretinguda.
Aprofitant que he presentat un Tetris químic, destacaré una notícia de Planeta Curioso on es diu que jugar al tetris és positiu pel cervell.
“Unos investigadores encabezados por el psicólogo Richard Haier de la escuela de medicina de la Universidad de California, realizaron experimentos para determinar de que forma el “Tetris” afecta la eficiencia y el tamaño de la corteza.”
Sembla ser que es van poder extreure conclusions d’aquesta investigació, veient que l’atenció, coordinació i memòria que requereix aquest joc provoca una millora de l’eficiència del cervell. I què millor que aconseguir tot això i, a més, aprendre química!
“Un equipo de científicos estadounidenses ha desarrollado un sistema que permite a las casas inteligentes “aprender” los hábitos de sus habitantes, y reaccionar en función de ellos. El sistema está basado en la interpretación de la información recogida por sensores, llevada a cabo por algoritmos.” (Tendencias 21)
Aquesta idea ha estat desenvolupada per un equip de científics de la Washington State University a Pullman (Estats Units). Aquestes cases, conegudes com a cases intel·ligents, disposen de la tecnologia necessària per tal que algunes funcions de la llar estiguin automatitzades.
“el apartamento puede, por ejemplo, reconocer cuando una persona está realizando acciones relacionadas con la preparación del desayuno. Así, si esa persona distraídamente se deja el fuego encendido, el sistema puede “notar” la anomalía, y avisar mediante señales de audio o de vídeo para que el usuario vuelva a la cocina.”
Existeix un sistema informàtic (CASAS) que analitza els senyals que registren els sensors i que és capaç d’adaptar-se als canvis dels patrons descoberts actualitzant-se automàticament. Una futura incorporació més de la tecnologia a la vida quotidiana. El més positiu és que ja s’han pensat els seus possibles usos a l’hora de facilitar la vida diària també a persones a les quals els serà de gran utilitat aquesta novetat.
Després de parlar del Dr Quantum, avui presento un altre superheroi de la ciència: la Formiga atòmica (Atom Ant).
Creats per Hanna-Barbera el 1965, aquests dibuixos animats es basen en una formiga que lluita contra les injustícies i la qual disposa d’una gran força.
Aquesta formiga obté la seva força d’un desintegrador d’àtoms que té al seu laboratori i detecta la necessitat d’ajuda a través de les seves antenes. Possiblement el públic que seguia aquests dibuixos animats no era conscient de la ciència que hi havia al darrera. Afegim, doncs, aquesta formiga simpàtica a la llista de superherois de la ciència!