Els blocs Microsiervos i Pepquímic m’han fet conèixer una aplicació que cal visitar, així com també la pàgina a on es troba. Es tracta de l’aplicació Cell Size and Scale, de la pàgina learn.genetics del departament de genètica de la Universitat de Utah.
Amb aquesta fantàstica aplicació podreu fer un viatge a través d’objectes i mesures, des d’un gra de cafè (12×8 mm) fins a un àtom de carboni (140 pm). Pels curiosos, a sota s’hi pot trobar com fer el canvi d’unes unitats a unes altres i poder, així, fer-se una idea de quant mesura una cèl·lula de la pell, un mitocondri o un gra de sal, per exemple. La pàgina dóna molt de sí, ja que presenta altres opcions interesants. Permet contruir l’estructura de l’ADN, explica com extreure ADN de qualsevol cosa vivent o dóna l’opció d’aprendre i practicar la transcripció d’una seqüència d’ADN i traduir-la a una proteïna. Una pàgina de divulgació per tenir en compte.
Avui el bloc El Kid científic és bloc del dia al 3cat24. Fa un temps va ser-ho el meu altre bloc, el ReAcCIONa. Gràcies als que tiren endavant la iniciativa, per donar a conèixer aquest d’altres blocs de temàtiques diverses i endinsar als curiosos al món blocaire. Seguirem treballant per tirar-los endavant i fer arribar la ciència als lectors i lectores!
The elements song és una cançó que molt possiblement hàgiu sentit alguna vegada. El vídeo que us adjunto té la característica afegida que relaciona cada element amb una imatge, i això fa que no només s’aprenguin alguns elements de la taula periòdica sinó que hom es pot fer la idea de l’aspecte d’aquests.
Per altra part,xpmath és un lloc molt complet de jocs, vídeos i recursos matemàtics que el visitant pot descarregar-se o provar a través de la pàgina. Hi trobareu també la possibilitat de col·laborar en un fòrum i l’opció d’usar-la per als més petits. Si el que es vol és passar una bona estona us presento una pàgina d’entreteniments que us farà pensar: BrainBashers. Sudokus, jocs, il·lusions òptiques… Aquestes i moltes altres opcions faran que us endinseu al món de la màgia, les curiositats i les matemàtiques. Tant es poden utilitzar per distreure’s com per aprendre conceptes a l’aula d’una manera original i dinàmica.
Si us pregunto quant pesa el nombre pi segurament us quedareu sorpresos perquè la qüestió sembla que no té una resposta lògica. Doncs a continuació us adjunto un vídeo on podreu veure que es pot obtenir el valor del nombre pi en grams (amb 4 decimals).
Després d’aquesta curiositat us dono a conèixer la pàgina Wired science on, sota el títol de l’entrada Best Science Visualization Videos of 2009, hi trobareu un conjunt de vídeos científics que es caracteritzen per mostrar com de visuals i descriptives poden ser les dades obtingudes en una investigació.
ClassTools és una pàgina on hom pot crear els seus propis jocs educatius. Per fer-ho, es pot usar un vídeo que informa sobre els passos a seguir. Si es diposa d’uns quants conceptes que es vulguin tractar tot jugant, només cal introduir-los seguint les instruccions, els diferents formats de joc i les opcions que ofereix la pàgina. Pot ser de gran utilitat perquè es pot adaptar a diferents nivells i temes segons les necessitats. També es té la possibilitat d’aprendre amb els jocs d’exemple ja creats, els quals estan classificats per branques del coneixement. Així, per exemple, existeixen els de matemàtiques, biologia, física o química.
Per altra part, Manga High ofereix jocs de matemàtiques com Prodigi. En aquest tindreu la possibilitat de triar nivell de dificultat i passar una estona disfrutant amb els nombres.
Si us interessa més un diccionari d’explicacions i conceptes matemàtics, eGlossary de McGraw Hill pot servir-vos. Heu d’indicar el nivell que voleu i podeu utilitzar-lo en diversos idiomes, entre ells el castellà.
Una entrada del bloc Microsiervos m’ha fet una conèixer dues coses. La primera saber què passa quan connectem dos globus, un més inflat que l’altre. L’aire del més inflat es desplaça cap a l’altre o és al revés? En aquest vídeo podeu descobrir-ho vosaltres mateixos.
Ja ho heu vist, l’aire del menys inflat es transfereix a l’altre. Sorprenent, veritat? Aquest és un vídeo d’Educational innovations, una pàgina que recull objectes, idees i complements científics per fer servir a classe. L’explicació física que podem llegir a Microsiervos es basa en el fet que la pressió del globus gran és menor que la del globus petit. Quan es connecten l’aire passa d’on hi ha més pressió a on n’hi ha menys. Per altra part, la goma del globus petit està més curvada i, per tant, genera més tensió per comprimir l’aire. En aquest enllaç podeu trobar-hi més informació.
Mirant el vídeo es pot llegir el nom de Hooked on science. És realment interessant conèixer la seva pàgina, ja que hi ha molts experiments pensats per poder fer amb alumnes i una gran varietat de vídeos i opcions per ensenyar i aprendre ciència de manera divertida i entretinguda.
Un bloc de divulgació científica com és aquest no podia deixar passar els premis Nobels de ciència sense esmentar-ne els guanyadors i les seves investigacions.
Aquest any 2009 el premi Nobel de química ha estat per Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz, d’Estats Units, i la israeliana Ada Yonath. La raó ha estat premiar les seves investigacions sobre la manera com es produeixen les proteïnes a les cèl·lules a partir dels gens. Aquests tres guanyadors van estudiar l’estructura i les funcions dels ribosomes, els mecanismes complexes que transformen la informació genètica en proteïnes. Aquests nous descobriments permetran avançar en el desenvolupament de noves generacions d’antibiòtics.
Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).
I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.
Genciencia i Edunomia m’han fet conèixer una taula periòdica original. Segur que heu utilitzat molts cops la típica taula que va ser realitzada per primera vegada per Dmitri Mendeleyev el 1869. Aquesta taula mostra els elements seguint un ordre determinat, el qual està relacionat amb les propietats d’aquests. Existeixen molts tipus de taules periòdiques, fins i tot algunes que tenen poc a veure amb la química. La de la imatge, de l’investigador de Microsoft Mohd Abubakr, proposa un nou ordre que té en compte el tamany relatiu dels àtoms. Ordenats de forma circular, els elements estan situats més lluny del centre a mesura que el tamany dels seus àtoms augmenta. Conserva la classificació de grups i períodes de la taula de Mendeleyev, i els lantànids i actínids segueixen situats fora del diagrama principal.
La taula canvia i canviarà a mesura que es vagin descobrint nous elements, i amb una mica d’imaginació es poden construir taules ben originals! Segur que t’has adonat que amb aquesta és possible que et sigui necessari donar voltes al paper.
Una notícia de la BBC informa sobre un estudi científic que ha descobert que la substància química que dóna el gust del xampany està concentrada a les bombolles. Per tant, l’ús de copes que fomentin les bombolles millorarà l’experiència del seu consum, segons diuen els investigadors al Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) (revista de l’Acadèmia Nacional de Ciències, Estats Units).
L’estudi s’ha desenvolupat a la Universitat de Reims, a França, i a l’Institut de Química Ecològica i BioGeoquímica Molecular de Neuherberg, Alemanya. S’ha descobert que les bombolles del xampany contenen fins a 30 vegades més quantitat del compost encarregat de millorar el gust (molècules aromàtiques) que la resta de la beguda.
“En el pasado, pensábamos que el dióxido de carbono de las burbujas sólo daba al vino un gusto ácido y un pequeño cosquilleo en la lengua”, dijo a la BBC el doctor Jamie Goode, experto en vinos y fundador de la publicación electrónica Wineanorak.com. “Pero este estudio demuestra que su función es mucho más que eso”.
Podem relacionar la química amb les bombolles? Aquesta relació no és gens estranya i parlar de l’existència de molècules al xampany de fet és un exemple més que ens demostra que tot és química! Ja ho sabeu, el gust que tingui aquesta beguda dependrà de la quantitat de bombolles que hi hagi dins la copa.
Van ser dues assignatures de la carrera de química les que em va fer començar els meus dos blocs, el ReAcCIONa i el d’El kid científic. Qui m’havia de dir que decidir continuar-los després em portaria al cap d’un temps a insciure’ls als Premis Blocs Catalunya 2009 i que arribarien a estar entre els 10 més votats de la seva categoria (cultura i educació, respectivament). Ahir va haver-hi a Vic la celebració d’entrega d’aquests premis i no va haver-hi sort. Seguirem treballant per la divulgació científica i tirant endavant els blocs. Gràcies als que els vàreu portar a ser finalistes amb els vostres vots i esperarem una altra ocasió! Us deixo amb un vídeo que recull finalistes i guanyadors dels Premis, el qual he conegut a través del bloc de l’Eduard Batlle, membre de Stic.cat.
Publicat per Laia 
Publicat per Laia 
Publicat per Laia 
Una 
