Dibuixos i acudits

Una entrada del bloc entretinguda per passar una bona estona. Us presentaré un parell de pàgines que crec que són realment interessants i curioses. En primer lloc, anomenar The Scientific Cartoonist, una pàgina on hi podreu trobar dibuixos divertits sobre l’àmbit científic, com el que us adjunto. Per altra part, a través d’aquesta pàgina, he pogut arribar a NeoFronteras, un lloc on hi podreu llegir notícies de ciència i tecnologia. La veritat és que aquestes troballes m’han sorprès positivament i us animo a descobrir-les.

Nanoalimentació

Gràcies al bloc Nanotecnología he pogut llegir un article sobre nanopartícules a l’alimentació. En aquest es diu que la definició oficial de nanoaliment és aquell aliment que s’ha cultivat, produït, processat o empaquetat utilitzant o bé nanopartícules o bé tècniques o eines nanotecnològiques.
Millorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
Moltes empreses estan treballant amb la nanotecnologia. Actualment es troben al mercat entre 150-600 nanoaliments i entre 400-500 aplicacions de nanoaliments als envasos. Com a inconvenient, el fet que les nanopartícules s’ha comprovat que poden passar la paret intestinal.
El món del nano té molt camp per córrer i sembla ser la gran revelació del futur. Actualment els materials nanoestructurats ja són utiltzats en camps com la fabricació de pneumàtics d’alt rendiment, teles amb propietats antitaques, cosmètics, productes farmacèutics o nous materials d’ús electrònic o aeronàutic. Ara per ara, el disseny i la manipulació de materials a escala molecular que implica la nanotecnologia fan que aquesta costi de ser acceptada.

Canvis, canvis i més canvis…

Quins canvis físics o químics es produeixen en el que ens envolta? Un munt. De fet, tot es podria arribar a explicar des d’una base científica. Us adjunto un vídeo musical on s’hi mostren alguns exemples quotidians de canvis físics i químics. I és que molts cops caldria que ens féssim la pregunta de per què? per entendre el nostre entorn!

El segon any, el segon Campus

Del 6 al 17 de juliol la UdG organitza per 2n any consecutiu el Jove Campus de Recerca, una iniciativa per posar a l’abast dels estudiants preuniversitaris els recursos de la UdG perquè es puguin iniciar en la recerca.
Amb la intenció d’aconseguir apropar la UdG a l’ensenyament secundari, aquest campus s’adreça a tot estudiant de les comarques gironines de 1r de batxillerat (o de 2n de batxillerat o 4t d’ESO).
Els estudiants podran iniciar-se en la investigació i avançar en els seus treballs de recerca de batxillerat, tot realitzant diferents tallers i visites.
Interessant, no? Doncs el període d’inscripció comença el dilluns 11 de maig de 2009 i finalitza el 5 de juny de 2009.

Adrenalina

En uns dies on sembla que les reaccions futbolístiques predominen a l’ambient, parlar de l’adrenalina m’ha semblat d’allò més oportú. Segur que heu sentit a parlar alguna vegada d’aquesta hormona.
L’adrenalina és un principi actiu hormonal, de fòrmula C9H13NO3, que és secretada per la medul·la suprarenal i accessòriament pels ganglis nerviosos i les fibres simpàtiques postganglionars. Sol aparèixer davant una situació de perill, quan l’organisme es troba en una situació conflictiva o ha de recuperar l’equilibri i l’estabilitat interns. Va ser sintetitzada artificialment, per primer cop, el 1904 per Friedrich Stolz.
Què provoca?
Augmenta la concentració de glucosa a la sang, la tensió arterial i el ritme cardíac, dilata la pupil·la per tenir millor visió, augmenta la respiració i pot estimular al cervell perquè produeixi dopamina, la hormona responsable de la sensació de benestar. Els seus efectes fisiològics es contraresten ràpidament per l’acció de la mono-amina-oxidasa (MAO).
Ja teniu una idea general, doncs, del que és aquesta hormona tan comunament anomenada!

Begudes que es masteguen

És ben conegut que a la cuina hi podem trobar molta química. I més encara actualment, que destaca la tendència a la creació de nous plats on la originalitat és un dels ingredients principals.

“Joan y Jordi Roca en los fogones (uno lo salado, otro lo dulce) y el sumiller Josep se han aliado con el enólogo Agustí Torelló. De la cocina y la bodega ha surgido ahora Solid, un cava para degustar con cuchara para lo que han contado con la Fundación Alicia. “La ciencia nos ayuda a comprender y ejecutar cosas que parecían imposibles”, dice Josep Roca. Y lo posible es que se conserva el aroma, el sabor, el color y el carbónico del cava al masticarlo. La chispa se siente en la boca.” (El País, 1/5/09)

No estaria desencaminat, doncs, descriure una cuina com un laboratori químic. No cal anar fins a l’anàlisi de les creacions dels grans xefs, però, per entendre aquest concepte. Així, a la resposta de simples preguntes quotidianes com el per què el líquid d’una olla bull o el per què una cosa es cou ja hi trobarem una base científica.